Tres veus, esquerdant la tarda

Semblava que la primavera s’havia acabat però avui hem vist que la poesia encara no. Era un dijous de juny a les 7 de la tarda i els raigs de sol encara escalfaven amb potència i, tal com deia la profecia enunciada al gar de la setmana passada, a la terrassa del bar illot, un home prim amb un barret de copa ple de flors, una noia amb dos cors i un del poble es trobaven per escampar el seus versos per l’aire de l’incipient capvespre. Tres poetes prims però també bons rapsodes amb tres veus potents, vellutades, esquerdades... Eren l’Enric Casasses, la Ivette Nadal i en Misael Alerm.
El senyor Delegat Patupí, el portaveu del Col·lectiu l’Enclusa, ha donat la benvinguda al primer acte d’aquest grup emergent a la setantena de persones—petits, joves i grans— que, asseguts entre les cadires, bancs i la sorra, han escoltat la seva veu enllaunada i aguda.
Llavors ha començat l’espectacle. Amb una cadència compartida i rebuscant entre papers —la Ivette ja ho ha dit que ella i en Misael compartien, entre d’altres mestres, l’Enric—, les seves veus ens han portat entre bestiaris, enmig de la tristesa i del procés de naixement, nus i desenllaç de l’amor en paraules quotidianes i imatges potents i viscudes... I citant-se l’un a l’altre, recordant-se l’un a l’altre ha anat passant lleugera i amable la tarda fins que ja era capvespre i l’hora de sopar.
Ha sigut una petita festa tant per l’oïda i per la vida, una petita pausa del dia a dia, un esquerda a la quotidianitat que ha permès que ens retrobéssim despreocupats i que un dia qualsevol fos quasi un diumenge a la tarda.

Irene Alerm per la revista Gar