col·lectiu l'enclusa

“Volem transformar"


Per què manteniu l’anonimat?
El Delegat Patupí representa un grup de persones que creuen que han de fer coses per la societat, ho veuen com un deure i ho fan per amor a l’art. I ho volen sense cap mena de benefici econòmic ni reconeixement personal. La qüestió és mantenir-se en l’anonimat per no rebre cap tipus de reconeixement; perseguim l’art per l’art.

I la màscara?
És un instrument perquè la persona
que la porti sigui anònima, però també és un símbol. Entra en aquest joc de bromes, de diversió, que recull l’esperit del grup. De fet, la màscara ha sortit més tard gràcies a la col·laboració d’un escultor que ens ho va proposar. La màscara es manté, però la persona qui la duu pot anar canviant.

D’on ve el nom del Col·lectiu?
Enclusa és una paraula que sona bé i té connotacions d’esforç, de tradició. És una metàfora de la insistència, de la perseverança i de la transformació. A més així evitem que aquesta paraula es doni a perdre i caigui en desús.

Com es va formar L’Enclusa?
És una idea que s’ha anat covant per part de gent que s’hi ha posat amb moltes ganes i que té intuïcions i aficions comunes. Sobretot, té una base ideològica, que podríem anomenar situacionista, que pretén descontextualitzar qualsevol cosa i transportar-la a un lloc gens habitual. De fet, els manifestos ja ho diuen “saltar de fanal en fanal per espantar el gats”. És una mica això, transformar la vida en una obra d’art per a tothom.

Com és que feu aquest escrits... enigmàtics?
Home, és divertit i a més ho fem per crear debat. Aconseguir que la gent parli d’una cosa es pot fer de moltes maneres. Nosaltres hem optat per la màgia de les paraules, quasi mutant-les a poesia, i així despertar la curiositat de tothom.
Teniu pensat incorporar nous membres?
Primer vam voler ser pocs, construir un nucli fort per poder fer alguna cosa de profit, la primera el recital d’aquest dijous. Però tenim la intenció de fer-ne moltes més. I així com hem tingut la col·laboració de la màscara esperem tenir-ne d’altres, encara que siguin puntuals. Estem segurs que molta altra gent s’hi adherirà.

Com veieu l’oferta i el moviment cultural a la Garriga?
Força bé. Normalment hi ha actes molt interessants, per exemple la Primavera Poètica, de la qual volem agafar-ne el relleu. Però nosaltres ho enfoquem tot des d’una altra perspectiva. El fet de no rebre subvencions i de ser una entitat autogestionada ens permet fer coses diferents, alhora que se’ns planteja el repte de buscar-nos la vida, apostant per coses noves i alternatives.
Creieu que la cultura arriba a tothom per igual?
No sé dir-te si als joves se’ls deixa una mica de banda. El que és cert és que si ets jove i busques activitats culturals les pots trobar. Crec que si l’oferta anés promoguda pel mateix
jovent la cosa canviaria, i aquí també és on volem entrar nosaltres, tenir aquest contacte molt més a peu de carrer. S’ha d’aproximar l’art a la gent perquè en puguem gaudir tots. Que la gent s’impregni de tot el que vol donar el col·lectiu, encara que després et pot no agradar, evidentment.

I dijous, el recital. Què n’espereu?
Estem molt il·lusionats, és un plat fort. L’Enric Casasses és un poeta reconegut i la gent ja comença a sentir a parlar de la Ivette Nadal. També apostem per la gent jove del poble que fa poesia, com en Misael Alerm, per donar un aire fresc. Esperem que vingui gent encuriosida i que s’animi a participar amb el col·lectiu.
de la revista Gar, entrevista d'Albert Naya